Contacta

Blog Archive

La U.B. participa en l'expedició científica al volcà Eyifjalla


12 de maig del 2010

Experts del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona s'han desplaça a Islandia per estudiar l’impacte regional de l’erupció del volcà Eyifjalla.

L’expedició científica eyiASH’10 compta també amb la participació de membres de  CSIC i de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

L'objectiu està  dirigida a estudiar els mecanismes eruptius i l’impacte regional arran de l’erupció del volcà Eyifjalla, l’episodi geològic més mediàtic i amb més impacte social dels darrers decennis i origen del recent caos en el transport aeri europeu. Els experts també estudiaran la distribució de cendres volcàniques sobre el sud d’Islàndia, i en prendran mostres per avaluar-ne l’impacta mediambiental, en especial en el medi aquàtic. L’e expedició també té previst fer anàlisi sobre el terreny, tot i que els estudis més complexos es duran a terme a les institucions dels participants, a fi de valorar diferents paràmetres d’interès científic (dimensions de les partícules, mineralogia, composició, tòxics, mobilitat mediambiental, etc.).

Com es recordarà, el procés eruptiu del volcà Eyifjalla va evolucionar des d’un començament hawaià i estrombolià relativament tranquil fins a una fase paroxísmica hidromagmàtica vulcaniana, la qual cosa ha generat una ploma eruptiva que ha afectat bona part d’Europa.

El canvi climàtic amenaça llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO


L’amenaça que planteja el canvi climàtic posa en perill 830 llocs inscrits a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, alguns tant emblemàtics con el Parc Nacional del Kilimanjaro, a Kenia i la Gran Barrera de Corall a Austràlia.

L'augment de la temperatura del mar i l'acidificació dels ocenas fa que els corals pateixin cada vegada més el procés d'emblanquiment que els condueix a la mort, i amb ells, la de milers d’espècies de peixos que hi viuen. També el canvi climàtic amenaça l’hàbitat d'animals tant rars com el lleopard de les neus al Parc Nacional Sagarmatha, al Nepal i l'evoca a l'extinció.

Les precipitacions extremes, els cicles de sequera, la humitat, els nivells de les aigües subterrànies i, en conseqüència, la química del sòl, inevitablement afectaran la conservació de restes arqueològiques, algunes d'elles bens del Patrimoni Mundial, com ara les  zones arqueològiques de Chan Chan a Perú, o les de Canadà, les de la Federació de Rússia o les de l'antiga capital del Regne Chimú, una de les ciutats més importants de l'Amèrica Precolombina. També aquest patrimoni arqueològic està sotmés a les altes temperatures que provoca la fusió del permafrost a la regió de l'Àrtic i eleven el nivell del mar. Aquest augment i les inundacions a causa del canvi climàtic podrien tenir efectes devastadors sobre els edificis i el teixit social de les ciutats i assentaments històrics, com ara  Tombuctú  a Mali (África) o Wadi Kadish i el Bosc dels Cedres de Déu a Líban (l'Orient Mitjà).

Dades de "Case Studies on Climate Change" de la UNESCO.