Contacta

Blog Archive

Lo RatPenat

Neix Sarawak. 1 de gener del 2010


Sarawak neix per iniciativa d’un grup d’espeleòlegs i muntanyencs que pertanyem a entitats i projectes diferents.

Sarawak és un punt de trobada, relació i activitats entre aquells que compartim l’interès per les ciències de la terra i l’exploració geogràfica.

Et convidem a participar en aquesta expedició simbòlica a Sarawak, la sala subterrània més gran del món (Borneo).

Estarem en contacte i intercanviarem experiències, idees i coneixements. Només cal que enviïs un e-mail a: sarawak@sarawak.cat

Benvingut

Estrenem aquest blog gràcies a la tasca acurada, dedicació i professionalitat del nostre amic de Sarawak, Francesc Cardeña, antic membre de la SES del Puigmal.

Amb la publicació d’aquest blog donem a conèixer la iniciativa d’un grup de companys d’entitats diferents interessats per les ciències de la terra i l’exploració geogràfica.

Sarawak és espeleologia i més: espeleologia, perquè els impulsors som, la majoria, espeleòlegs.  I “més” perquè Sarawak dona cabuda a altres inquietuds i projectes que tenen a veure amb la natura, amb la ciència i amb el sentit més ampli de la paraula geografia: alpinisme, muntanya, activitats de natura, fauna, fotografia, arqueologia, biologia, botànica.....

Sarawak és un punt de trobada entre gent de diferents clubs i entitats que volem compartir  informació, experiència i estar en contacte. I, per que no? organitzar alguna activitat, una sortida, un acte, una conferencia, un sopar, o un concurs de fotografia... com el que encetem avui en aquest blog.

Creiem amb les relacions intergrups i també entre companys que tenim aficions i inquietuds similars. Si ho comparteixes, benvingut a Sarawak. No es paga quota.

A tots els que heu rebut aquesta iniciativa amb simpatia, que li esteu donant suport i que ja en formeu part, gràcies en nom dels espeleòlegs i alpinistes que a les 12 de la nit del passat desembre varem brindar  amb  cava pel naixement del nou any i de Sarawak.

                                                    Montserrat Ubach i Magda Nos
                                                    Barcelona, febrer del 2010

BASES CONCURS FOTOGRAFIA . Espeleologia i més




Encetem aquest blog amb un concurs de fotografia, fàcil i divertit perquè tothom hi participi. El jurat està format per vuit companys de diferents grups i de Sarawak que han acceptat la proposta amb predisposició i bon humor. Tots son personatges prou coneguts en el món de l’espeleologia, l’alpinisme i la fotografia.

Les fotos s’enviaran via e-mail a Sarawak i s’aniran penjant al blog. Un cop s’acabi el termini, cada membre del jurat votarà les tres fotos que consideri millors de cada modalitat (A- Espeleologia
B- Exploracions i Geografia). La suma de vots determinarà la millor de cada modalitat.

Agraïm als companys del jurat i als espònsors Beal, Desnivel i Editorial Alpina, la seva col•laboració.

Bases

La participació és online i lliure.
Hi pot participar tothom, menys els membres del jurat.
El jurat desconeixerà el nom de l’autor.

Modalitats:

A-Espeleologia
B-Exploracions i Geografia (alpinisme, excursionisme, viatges naturalistes, vies ferrades, engorjats, flora, fauna, arqueologia, biologia....)

Condicions:
Enviar un e-mail a sarawak@sarawak.cat
Màxim 5 fotos per autor per cada una de les modalitats
Format JPG.
Mida màxima de la foto: 1 MB de dimensions proporcionades a 800×600 px.
No més de 5 MB per e-mail
Fer constar:
Nom de l’autor, e-mail de contacte, telèfon i població.
Títol de la foto i lloc.

Premis:

Modalitat Espeleologia
1 corda semi-estàtica BEAL Speleniun 10 mm de 60 metres
1 lot de llibres d'Ediciones Desnivel
1 lot de productes de l’Editorial Alpina.


Modalitat Exploracions i Geografia
1 corda dinàmica BEAL Joker 9,1 mm de 60 metres
1 lot de llibres d' Ediciones Desnivel
1 lot de productes de l’Editorial Alpina.

Termini de presentació: 30 d’abril del 2010

Publicació veredicte jurat: 5 de maig

Lliurament dels Premis: 8-9 de maig en la 16a Trobada d’Espeleòlegs
de Catalunya organitzada per la SIS de Terrassa.

Jurat

Secretari: Salvador Vives
Membres:

Espeleologia

Indiscutiblement l’espeleobloc -més conegut pel “bloc de’n Victòria”- company també de Sarawak- es un important referent dels espeleòlegs, tant pel gran esforç que suposa la seva periodicitat diària, com per l’edició impecable, com per l’interès del contingut.

Es per aquest motiu que Sarawak redirigeix l’apartat “espeleologia” del seu blog a espeleobloc , convençut que es una magnífica opció per tots els interessats en la informació subterrània.

A través dels apartats corresponents podreu també accedir a altres blogs i webs de molt interès; alguns temàtics, com ara els de fotografia, biologia, bibliografia i d’altres.

El perquè del nom Sarawak



Sarawak. Exploracions i Geografia rep el nom de la sala subterrània més gran del món, situada a l’estat de Sarawak, a Borneo, en el Gunong Mulu National Park. Es troba dins la Lubang Nasib Bagus (Cova de la bona sort). Fa 700m de longitud, 400m d’amplada i 70m d’alçada, amb una superfície total de 162.700 m2.

Per Sarawak. Exploracions i Geografia, aquesta gegantesca sala situada en un dels llocs màgics del planeta i mítics pels espeleòlegs, simbolitza l’esforç del treball en equip i el punt de trobada entre tots aquells que compartim l’interès per les ciències de la terra i l’exploració geogràfica.



Les coves del Gunong Mulu National Park ofereixen un atractiu que les
fa úniques: milions de ratpenats que hi viuen, surten puntualment cada
dia a les 6 de la tarda a buscar aliments, formant al cel impressionants
columnes negres que, com serps voladores, es desplacen per sobre
 l’arbrat de la selva i les valls. L’espectacle és impressionant.

Gunong Mulu National Park




A Sarawak es troba el Gunong Mulu National Pak on es desenvolupa un dels carst tropicals més interessants del mon amb uns 300 kilòmetres de túnels subterranis explorats. El punt mes alt es el Gunung Mulu, de 2.377 metres que presideix boscos de 80 milions d’anys amb desenes d’espècies de mamífers, centenars d’aus i milers de plantes. El parc està inclòs dins el Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Mulu, Sarawak, Borneo.

La Federació de Malàisia és un país situat en el sud-est asiàtic que consta de tretze estats i tres territoris federals, amb un àrea de 329.847 km². La capital és Kuala Lumpur, si be Putrajaya és la seu del govern. El territori està dividit en dues regions pel Mar de la Xina Meridional: la Malàisia Peninsular i la Malàisia Oriental que ocupa la part nord de l’illa de Borneo i la formen els estats de Sabah, Sarawak i el territori federal de Labuan. Es troba prop del equador i el seu clima és tropical.


Ver Mulu en un mapa más grande

Les cavitats del Parc Nacional de Mulu



Entre les cavitats gegantines de Gunong Mulu National Park destaca per la seves magnituds la Deer cave, de 2.030 metres de recorregut, amb un porxo d’entrada de 120m d’alçada per 160m d’amplada i amb una colossal galeria d’entrada per on es precipiten des del sostres quatres espectaculars cascades.

La cavitat més extensa d'Àsia i la número deu del món es troba a Mulu, amb  175.664 metres de recorregut aconseguits amb la unió de les coves Whiterock, Clearwater,  BlackRock Racer i Wind. Aquest sistema forma part del conjunt de 300 kilòmetres de túnels subterranis explorats al park i que, segons estimacions, nomès representa el 40% del potencial del karst de Mulu.

Però entre totes les cavitats explorades, sens dubte l’ èxit més gran de l’expedició British-Malayasian Speleological Expedition to Sarawak 1980-1981 va ser la descoberta de la Sarawak Chamber, la sala subterrània més gran del món, capaç d’acollir 20 camps de futbol


                     



A les cavitats subterrànies del Gunong Mulu National Park s’han registrar mes de 200 especies cavernícoles, moltes endèmiques de la zona.

Dins les coves hi habiten també milions d’exemplars de l’ocell Aerodramus sp. i, pel que fa els ratpenats, de les 28 especies catalogades al parc, només a la Deer Cave hi viuen 12 especies diferents, de les quals la Charrephon plicata forma una de les colònies mes grans del món, amb més de tres milions d’individus estimats. La base de la seva dieta son coleòpters i lepidòpters.

"Mulu 1980"; una expedició accidentada.





La descoberta de la Sala Sarawak va ser la perla de "Mulu 1980". L' expedició anglesa que la va organitzar va patir tot tipus d'ensurts, incidents i, fins i tot, la pèrdua d'un dels membres.

Un equip d’espeleòlegs es va quedar atrapat dins el sumider d’una cova degut una tempesta que va fer pujar considerablement el nivell de l’aigua. Van poder ser rescatats per Tony White gracies una èpica immersió que va fer a pulmó lliure.

L’expedició es va haver d’interrompre degut a que molts dels seus membres van patir diversos episodis de febre. Posteriorment es va saber que era leptospirosis causada per la contaminació dels aliments per les rates de la selva.

Els episodis més greus es van produir degut als 600 mm de pluja que es van precipitar en tres dies i que van inundar el bosc i el campament. Durant aquest temps, el fotògraf Jerry Wolldridge va caure dins una cova i es va fer un tall molt gran a la cuixa. Van avisar al metge de l’expedició Jon Buchan perquè anés a cosir-li la ferida, però això va implicar un dia i una nit de caminada heroica per la selva, totalment inundada. L’endemà, just arribar al campament i quan s'havia estirat a descansar en una hamaca, li va caure a sobre un arbre podrit i el va matar.

Per acabar amb aquest cúmul d’accidents el Dr. Pete Bull, membre de l’equip científic, va agafar histoplasmosis i va haver de ser evacuat a l’hospital de Miri.

L’expedició, però, va culminar amb la descoberta de la Lubang Nasib Bagus i la colossal Sala Sarawak, que va compensar, en part, tants entrebancs i problemes.

Les expedicions a Sarawak



Per explorar les cavitats del karst de Mulu s’han organitzat fins ara 21 expedicions, de les quals 16 han estat a càrrec de grups anglesos, integrades en el Projecte Coves de Mulu.

La primera expedició multidisciplinària va ser la dels anys 1977-78 i la va organitzar la Royal Geographical Society. Va durar 15 mesos, si be l’equip d’exploracions subterrànies, format per 6 espeleòlegs, només n’hi va estar tres. En aquest temps van explorar i topografiar 42 kilòmetres de coves i van marcar l’iniciï de les futures expedicions. Algunes de les més importants són:

RGS Expedition 1977-78
Mulu 1980
Sarawak 1984
Mulu Caves 1988
Mulu Caves 1989API 1990
API 1991
Mulu Caves 1991
Hidden Valley 1993
API 1994
Mulu Caves 1996-1998
Benarat 2000
Benarat 2005
Mulu Caves 2007
Mulu Caves 2009



En un post de l'Espeleobloc del passat 3 de març, el
company J.M. Victoria publicava una llista de les sales
més grans del món recentment actualizada per en Bob
Gulden de la NSS.

162.700 m2 Sarawak Chamber – Lubang Nasib Bagus.
Malàisia.

150.500 n2 Miaos Room – Gebihe system. Xina

125.000 m2 Tlamanictli (TZ1). Mèxic

80.000 m2 Xiniu (Rhino) Chamber. Xina

76.620 m2 La Gran Sala del GEV Torca del Carlista.
Espanya


Aportacions sobre Mulu i Sarawak: Montserrat Ubach
Fotografies: Jerry Wooldridge, Matt Kirby. Copyright Mulu Caves Projec.

Simposi "L'Ager tarraconensis, paisatge, poblament, cultura i història".

28 i 29 de setembre de 2010


Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Tarragona

Com a cloenda del treball «Projecte ager Tarraconensis (PAT). Estudi del paisatge arqueològic antic a la dreta del riu Francolí", es convoca un forum de debat per a tots els grups d’investigació que estan treballant o tenen interès sobre els nombroso temes que giren entorn de l’ager de Tarraco.

L’estudi de la dinàmica del poblament, en relació amb la ciutat romana en què s’integra, s’ha tractat essencialment amb les tècniques de prospecció superficial, prospeccions geofísiques i excavacions arqueològiques. L’estudi de la morfologia del territori ha tingut un paper fonamental a l’hora de conèixer l’articulació. Tot plegat ha necessitat també els estudis paleoambientals, així com els dels naturalistes i geògrafs, que han ajudat a entendre el funcionament del sistema. L’espai ha esdevingut un factor nou de reflexió i d’anàlisi. Totes aquestes dades han estat reflectides en mapes, que s’han gestionat des de sistemes d’informació geogràfics, que permeten anar seguint l’evolució del paisatge com en una successió de fotogrames a través del temps.                              

Per més informació:
info@icac.net

Premi Pau Vila

27è PREMI PAU VILA de recerca sobre Geografia i Ciències Naturals 2010

Convocat pel Centre Excursionista de Catalunya
Secció de Geografia i Ciències Naturals

Termini d'admissió dels treballs : 30 d'octubre del 2010


Pau Vila i Dinarés

Pau Vila i Dinarés (Sabadell 1881 – Barcelona 1980) és considerat el pare i fundador de la Geografia moderna. Fou Pre­sident del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1931-1934, i President de la Secció de Geografia i Geologia entre 1932 i 1940.

La seva tasca d’investigació i de divulgació va ser molt important. L’any 1905 va fundar l’Escola Horaciana i va participar en nombroses iniciatives vinculades al moviment de renovació pedagògica. L’any 1920 i des de la pedagogia, va iniciar una implicació progressiva en el món de la geografia i ens va deixar un vastíssim llegat en aquest camp, tant pel que fa a la geografia de Catalunya com a la de Llatinoamèrica. Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i l’any 1979 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Objectiu del Premi

El Centre Excursionista de Catalunya, per mitjà de la Secció de Geografia i Ciències Naturals, convoca, amb periodicitat bianual, el Premi Pau Vila
en homenatge i memòria d’aquest geògraf eminent amb la finalitat de promoure i estimular l’excursionisme científic.

Bases del Premi

1. Poden optar al Premi tots els socis, sòcies i simpatitzants del Centre Excursionista de Catalunya.

2. El Premi s’ofereix al millor article de recerca, inèdit, sobre geografia o ciències naturals de les terres catalanes.

3. No podran optar al Premi les narracions literàries, els itineraris excursionistes ni els articles a base de bibliografia.

4. Es valoraran, preferentment, els articles redactats en un estil i un llenguatge que, conservant tot el rigor científic, facin possible la comunicació i la transmissió de la realitat geogràfica i naturalística a uns lectors no especialitzats.

Per veure les bases completes del concurs: http://www.cec.cat/
Menú notícies CEC

Acte contra l'abocador de residus a la Mina Berta, dimecres 7 d'abril.


Hola a tothom:

Com sabreu, fa setmanes va sortir la notícia que el tribunal suprem ha resolt a favor de l’empresa FCC el recurs contenciós que fa anys s’arrossega sobre la pedrera Berta, situada entre Sant Cugat i El Papiol i dins del parc de Collserola. Es pretent convertir-la en un abocador de residus amb bales procedents d'ecoparcs, sense tenir en compte que la mina Berta, està excavada en terreny granític, fissurat i a sobre d’un dels aqüífer més importants de l’àrea metropolitana.

Davant d’aquesta terrible amenaça per la nostra estimada Collserola, des del CEPA hem organitzat un acte de divulgació de la problemàtica el proper 7 d’abril a les 19.03 h. al Club Muntanyenc Sant Cugat. Parlaran, a banda de nosaltres, el Jesús Carrera (l'hidrogeòleg que des de la UPC - ara està a l'Institut Jaume Almera del CSIC - va fer l'informe que desaconsellava totalment la ubicació), el José Luís Salazar, de l'AVV Valldoreix Sud i president de la secció de medi ambient del Col•legi d'Advocats de Barcelona, l’alcalde del Papiol, el president de la federació d'AVV de Sant Cugat, la alcaldessa-presidenta de l'EMD Valldoreix i en Pau Pérez, autor de llibres i articles sobre aquest i altres casos com el de l’abocador del Garraf.


Aportació de: CEPA - Ecologistes de Catalunya

Pel.lícula de Marc Navarro "Explorant l'S1"


Dijous 18 de Març a les 20:15, Sant Feliu de Llobregat

l'Espeleogrup Santfeliuenc organitza un cinefòrum obert a tothom amb la pel.lícula Explorant l'S1 de Marc Navarro.

Aquesta serà la darrera oportunitat de veure Explorant l'S1 en pantalla gegant i alta definició abans no estigui disponible en DVD.

L'acte tindrà lloc als Cinemes Cinebaix (Sala 6)
C/ Joan Batllori, 21
Sant Feliu de Llobregat

La Mina Berta: un nou abocador del Garraf?



EL PUNT. Diumenge 7 de març del 2010
Països Catalans. Opinió.


Pau Pèrez de Pedro
Expresident de la Federació Catalana d’Espeleologia


LA PEDRERA BERTA, un altre Garraf és possible

L’autor reclama a Medi Ambient que intervingui per aturar la possibilitat que aquesta antiga mina, situada entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès, esdevin-
gui un abocador i provoqui la mateixa
contaminació dels aqüífers i de l’aire que
el del Garraf.



       Halotriquita de la Mina Berta
    

Projecció Ladakh. Vida salvatge al Transhimàlaia


11 de març a les 19:30
Llibreria ALTAÏR,
Gran Via 616 de Barcelona

A càrrec d'Oscar Domínguez


Les imatges són fruit de diversos viatges realitzats els darrers anys per l'autor.

La regió del Ladakh, al nord-est de l’Índia, és una terra freda i desèrtica on no hi arriben les pluges dels monsons. La seva fauna, adaptada a unes condicions extremes, és més propera a la de l'Àsia Central o a la del Tibet. Durant la projecció coneixerem alguns dels animals que habiten en aquests paratges com els bharals, els argalis tibetans o els kiangs i la dificultat que comporta fotografiar-los en estat salvatge.